dissabte, 9 de febrer del 2013

MUSICAT BLOG( 2c1) ÉS UN ESPAI VIRTUAL ON PODREM VEURE L'EVOLUCIÓ DE LA MÚSICA CATALANA DE LA DÉCADA DELS 60 FINS ARA
En Lluis Llach, en total, ha fet 36 discos, el primer l’any 1969 ( Els èxits de Lluís Llach ) i l’últim al 2007 ( Verges 2007 ).

Lluís Llach neix el 7 de maig a Girona. Viu tota la seva infància a Verges, un petit poble que no arriba a mil habitants situat al Baix Empordà.
Al 1967, va entrar al grup “Els Setze Jutges” on va destacar.
Al 1968 composa la cançó de “l’Estaca” que esdevé himne de totes les reivindicacions als Països Catalans.
A l’any 2007 Lluis Llach anuncia la retirada just quan feia 40 anys que es dedicava al món de la música.



Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i fos veritat,
que sovint sóc tan a prop teu, si canto,                                                      
que sovint sóc tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo.

Que junts em caminat,
en la joia junts, en la pena junts,                                                              
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.                                    
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne,                                         
t'estimo, i així és,
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...                    

Que passaran els anys,
i vindrà l'adéu, com així ha de ser,                                                                                                                      
i em pregunto si trobaré el gest correcte,                                                  
i sabré acostumar-me a la teva absència.
Però tot això serà una altra història,
ara vull agraïr-te tant tamps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí, 
potser amb timidesa, potser sense saber-ne,                                           
t'estimo, i així és,
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...           

T'estimo...


 
Aquesta cançó, amor particular, ens explica la declaració que fa l’autor a la dona que estima. El noi li explica que han passat molts moments junts, li ha donat bones situacions i sempre ha estat feliç amb ella i per això li confessa que mai s’ha gosat a dir-li que l’estima, que li cal agrair tot el temps que l’ha fet estimar.
Li explica que l’estima amb una mica de timidesa també diu que es nega el que val si ella li nega la tendresa.
Al mateix temps el noi mira cap al futur pensant que quan la noia el deixi si trobarà “el gest correcte”, és a dir, si reaccionarà bé a la notícia. També no sap si es podrà acostumar a l’absència d’ella. Preocupant-se d’això li torna un cop més a confessar-li que l’estima. 
El tema que defineix millor la cançó és el moment adequat per confessar-se.
La cançó té cinc estrofes de sis versos cada estrofa, els versos tenen una irregularitat mètrica, és a dir els versos no tenen el mateix nombre de silabes.
La rima no és general, però hi ha alguns versos que rimen. Tota la rima és assonant, per exemple les paraules « canto » /  « t’estimo » o « absència » / « història ».
Per fer una de les declaracions utilitza una al·literació amb les lletres P i S “T’estimo, si, potser amb timidesa, potser sense saber-ne, t’estimo i així és”. Quan parla dels moments que han passat junts hi ha una anàfora “en la joia junts, en la pena junts” i una metàfora, “en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc”. Quan parlar del futur també s’hi pot trobar una metàfora “trobar el gest correcte”.


Aquesta cançó m’ha agradat ja que el tema de la cançó és realitat perquè en aquests moments al món hi ha situacions com aquestes on un noi o una dona s’estan confessant ara mateix.

He triat aquesta cançó ja que m’ha semblat molt interessant el tema i la forma com l’autor es declara amorosament a la seva dona. També perquè la cançó m’ha impactat ja que té un ritme molt suau cosa que les cançons d’amor normalment no passa i una de les raons de que hagi agafat la cançó és aquesta. ( Ismael Llamas )


També us deixo l'enllaç d'un àudio:     http://soundcloud.com/jonaan5cat/amor-particular-testimo


Joan Manuel Serrat va ser un gran cantautor que va marcar època dins dels cantautors catalans. Amb un gran nombrè de singulars discos es converteix en un dels més reconeguts i famosos cantants Catalans i conegut dins del món Europeu i Espanyol. Una discografia que conté grans quantitats de discos, individuals i col·lectius. El seu primer disc individual es títula: “ara que tinc vint anys” el publicà a l'any 1967, aquell mateix any publicà el segon disc desprès del gran èxit que fou el primer, aquest es títula “ cançons tradicionals” amb menys originalitat pero amb un seguiment molt efectiu. Els anys consecutius Joan Manel Serrat  publicà discos combinant la llengua Catalana i la llengua Castellana.  Aixì fou com desprès de 37 discos individuals, arribem a l'actualitat amb el disc anomenat “Hijo de la luz y de la sombra” publicat al 2010.  Fent un repàs per la seva discografia destaquen els següents discos: “ara que tinc vint anys”,  “Mediterráneo”, “fa vint anys que tinc vint anys”, “nadie es perfecto”. 


Joan Manel Serrat neix a la Clinica L'Aliança a Barcelona , fill  d' Ángeles, mestressa de casa, i de Josep, obrer. Viuen al carrer Poeta Cabanyes. Amb nomès tres anys en Joan comença a anar a l'escola a l'any 1946. Desprès estudià als Escolapis i a l'institut Milà i Fontanals. Als setze anys acaba el batxilleratl laboral i comença peritatge agrícola. Aquesta edat el seu pare li regala la seva primera guitarra. Amb uns companys de la mili, Jordi, Toni i Manuel, forma un conjunt integrat per dues guitarres, contrabaix i bateria.
Al 1965 participà en el programa “Radioscope” fou el trampolí perfecte per el seu salt a la fama musical, graciès a l'ajuda de Salvador Escamilla que recomanà al jove Joan Manel Serrat. Una petita discogràfica catalana anomenada “Edigsa” li dóna  el privilegi de participar en un dels seus discos.  Al 1966  grava un segon disc que obtè molt d'èxit i aixì començà la seva carrera musical. Al 1967 grava la canço  de matinada i Paraules d'amor, totes dues tenen un gran èxit arreu d'Espanya; son el número 1 a les llistes de discos més venuts, la qual cosa és el primer cop que passa amb una canço en català. Al mateix any el criden per actuar a moltes televisions Espanyoles. A l'any 1968 el criden per participar a Eurovisió pero es negà a causa de que no el deixaven actuar en Català. Els anys consecutius van estar carregats de fama i joia.Joan Manel Serrat deixà enmarcat el seu nom a milers de postèrs i marquesines, en Joan passaria a formar part d'una gran llista de Cantautors Catalans. Actualment encara  prolonga la seva carrera però ja no canta singularment sinò que ho fa participant en grups i a duetos.




La cançó explica l'història d'un home, que esta desolat perque ha perdut el seu pare, i comenta totes les adversitats que pateix el món actual. Critica el canvi del món actual, tant la societat, com la ideologia actual de les persones. El personatge que mostra la cançó es un personatge resignat, trist, desolat per les circumstàncies. La temàtica seria: Records d'infant, records cambiats.
El poema consta amb 11 estrofes amb nombre de versos irregulars i una tornada de quatre versos. Els versos no consten de regularitat mètrica.  La rima no es seguida però alguns versos rimen. Hi ha rima consonant entre “canta”/ “blanca”/ “rellisca”, “riu”/ “estiu”/ “viu”...etc.  I algunes rimes assonants entre “barb” i “pam” i entre “bosc” i “rebost”.
Utilitza un llenguatge poètic que no es veu en el títol sinó en el contingut dels versos.
Amb metàfores descriu la resignacío i  la desesperació  del personatge principal (en aquest cas el fill) com es el cas de “que el riu ja no es el riu” , “digueu-me que  li han fet al bosc que no hi ha arbres”/ “ pare deixeu de plorar que ens han declarat la guerra”.
Hi ha moltes critiques a la societat actual, algunes de les més rellevants s'amaguen sota les mètafores següents: “ pare que estan matant la terra” o “ pare del cel caurà sang, el vent ho canta plorant”.
He triat aquesta cançó perquè jo crec que conté un sentiment molt especial, a mi                    personalment m'agraden les cançons que t'arriben al cor i jo crec que aquesta cançó aquest requisit el compleix. Es una melodia lenta, però agradable per l'oida, sens dubte
 una cançó especial.  (José Cuomo)



Joan Manel Serrat “La Lilí i l’Alí Babà

 

L'Alí Babà, bon beduí, demanà a la Lilí la mà
i la Lilí me li va dir: "Demana-li a la mamà".

El beduí no va badar i va deduir: "M’he de mudar".
I l'endemà on viu la mamà de la Lilí va anar a dinar.

L’amanida li van donar. L’avi Manel la hi va amanir.
l’avi Manel, l’home, bon avi de l’al·ludia Lilí.

L'Alí Babà va dir: "Va, Lilí, du vi".
La Lilí li va dura vi bo de debò.

La mamà de Lilí, a l'Alí, un bidó de vi li va dar
i el beduí li va buidar el bidó de vi a la babalà.

Bé ho val a dir, al beduí li va anar bé el bidó de vi
i, embadalida, la mamà de la Lilí me li va dir:

"Bon beduí, mal bevedor, la líbido, l’heu de domar".
I l'Alí va dir: "La mini, la Lilí l’ha d'eliminar".

"Va, du vi, du vi", l'Alí bé li va dir,
"Du-li, du-li bo i no val a badar".

Oh, la la la, l'Alí Babà i la Lilí!
Oh, la la la, la Lilí i l'Alí Babà!




RESUM DE LA LLETRA


Alí home del desert li va demanar a la Lilí si es vol casar amb ell, i la Lilí li diu demana-li a la meva mare.
L’home del desert no badar i va creure oportú que s’havia de mudar i el dia següent a casa la Lilí va anar a dinar li van donar l’amanida i l’avi Manel li va amanir , l’avi Manel bon avi de d’al·ludida Lilí ,l’Alí li va demanar, que portes un bon vi ,i la Lilí li va dur, la mare de la promesa li va donar un bidó de vi i se’l va beure tot.
La mare de la novia li va dir que es calmes que estava massa excitat i ell va dir que la Lilí no podria portar mini falda.



FIGURES RETÒRIQUES


Tota la cançó es una Eufonia.

Hi ha polisíndeton “va” “li”.

Tota la cançó es una al·literació.




RIMA
 

Consonant

 

VERS


Alexandrí


 
 
 
 


ORIOL

L’EMPORDÀ



L'Empordà és una cançó de rock català feta per Josep Thió i lletrada per Jaume Rufí, que va ser cantada pel grup Sopa de Cabra amb Gerard Quintana com a cantant .Es va publicar per primer cop l'any 1989 dins del primer disc del grup gironí, "Sopa de Cabra". Es va vendre un total de 40.000 còpies del disc. “L’Empordà s'ha convertit en la cançó més emblemàtica del grup i en una de les més importants de la música en català en general.

Sopa de Cabra va ser un grup de música gironí actiu entre 1896 i 2001 que tocava dins del gènere de Rock català. Les cançons més populars de Sopa de Cabra són: L'Empordà, Camins, El Far del Sud o El Boig de la Ciutat. El setembre del 2011 es van retrobar per fer una sèrie de concerts.
Quan ens centrem en la lletra de la cançó, ens n’adonem clarament està situada a l’Empordà, concretament “entre Blanes i Cadaqués”. El protagonista de la cançó és en Siset, un home que sembla ser alcohòlic però que no té mala fama. Ell té en la seva vida molt present la mort. Parla del final de la vida d’una manera normal com si fos una cosa del dia a dia. Aquesta cançó varia entre narrar amb funció emotiva i narrar amb funció referencial, amb una tercera persona fent de narrador.

El tema que més es relacionaria amb el text seria La gran preucupació en la mort, si la vida acava quan tu vols.
Aiguamolls de l'Empordà

La cançó té cinc estrofes: dues tornades de sis versos cada una i tres altres estrofes de quatre versos. La cançó no té mètrica, és a dir, no segueix una mateixa al contar el nombre de síl·labes. La rima és la següent: ABCB/DEFEFE/GBHB/DEFEFE/BEIE.
Hi ha rima principal és principalment assonant com per exemple en “torrat i alt” i en “ala i tramuntana”.

Quan analitzem les figures retòriques, trobem que defineix a en Siset amb les comparacions: “molt tocat per la tramuntana” i “quan més vell més tocat de l’ala”. S’expressen els seus sentiments i percepcions de la vida amb les frases “sempre deia que a la matinada es mataria” , “anar a l’infern no m’interessa” , “potser que avui no em suïcidi potser ho deixi fins demà” ; que són paradoxes. Hi ha una anàfora a la final de la cançó : “potser que avui no em suïcidi, potser ho deixi fins demà”

He triat aquesta cançó perquè principalment el seu ritme és molt animat,i enganxa (els experts diuen que la primera part de la cançó on es queden la guitarra i el cantant sols és la clau de l'èxit). També quan l'he anat analitzant m'he adonat que fa inferior el poder de la mort i això fa refleccionar sobre la vida, que s'ha de viure al màxim. I això està bé.




JORDI

AL MAR


MANEL

Manel és un grup de música actual catalana creat a Barcelona i composat per quatre nois: en Guillem Gisbert, en Martí Maymó, en Roger Padilla i l’Arnau Vallvé. En les seves cançons s’hi distingeix una barreja de pop amb música folklòrica.


De petits van anar a la mateixa escola (Escola Costa i Llobera) però no es van conèixer allà per la diferència d’edat, uns anys més tard es van fer amics i van crear el grup.


L’any 2007 es van presentar al concurs de maquetas “Sona9”, en el que van quedar finalistes i van guanyar el Premi Juventud. Amb els diners obtinguts van finançar el seu primer disc.



                                  
DISCOGRAFÍA



L’any 2008 Manel va llençar el seu primer disc titulat “Els millors professors europeus” amb el qual li van otorguar el premi “Enderrock”. Més tard, al 2010, van guanyar el “Disc d’or”.



  • Els millors professors europeus (2008)



    1. "En la que el Bernat se't troba".
    2. "Avís per a navegants".
    3. "Ai, Dolors".
    4. "Pla quinquennal".
    5. "Roma".
    6. "Captatio benevolentiae".
    7. "Nit freda per ser abril".
    8. "Al mar!".
    9. "Els guapos són els raros".
    10. "Dona estrangera".
    11. "Ceràmiques Guzmán".
    12. "Corrandes de la parella estable".


  • 10 milles per veure una bona armadura (2011)


    1. "Benvolgut".
    2. "La cançó del soldadet".
    3. "El gran salt".
    4. "Boomerang".
    5. "La bola de cristall".
    6. "Aniversari".
    7. "Flor groga".
    8. "Criticarem les noves modes de pentinats".
    9. "El Miquel i l'Olga tornen".
    10. "Deixa-la, Toni, deixa-la".


RESUM

He escollit aquesta cançó perquè m’agrada molt el ritme i el grup, també l’he escollit perquè la lletra és original i divertida. 

La cançó tracte sobre una parella jove molt enamorada que han fet moltes coses junts, com ballar, sopar..., però mai han anat al mar. Un dia hi van, s’estiren, es banyen, mengen gelats.... i els hi agrada tant que decideixen tornar-hi quan la feina els hi ho permeti.

Es nota que l’autor està enamorat de la platja, li agrada passar-hi el dia i anar al xiringuito a prendre unes cerveses. Però sobretot li agrada observar a la seva xicota prenent el sol.

En aquesta cançó hi podem distingir les següents figures retòriques:

El paral·lelisme es mostra amb la repetició de “ Tu i jo...Tu i jo....Tu i jo...”

Les metàfores també hi són presents “Tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc” “Quatre pins al fons”...

L’asíndeton “Al mar, al mar, al mar, al mar”.

La seva rima és : AABBAACCD / EEFEDDGDHHID / JJJJKKDD


El tema que he trobat més adequat per aquesta cançó és: La felicitat al mar.









         MIQUEL NIERGA