Joan Manuel Serrat va ser un gran cantautor que va marcar època dins dels cantautors catalans. Amb un gran nombrè de singulars discos es converteix en un dels més reconeguts i famosos cantants Catalans i conegut dins del món Europeu i Espanyol. Una discografia que conté grans quantitats de discos, individuals i col·lectius. El seu primer disc individual es títula: “ara que tinc vint anys” el publicà a l'any 1967, aquell mateix any publicà el segon disc desprès del gran èxit que fou el primer, aquest es títula “ cançons tradicionals” amb menys originalitat pero amb un seguiment molt efectiu. Els anys consecutius Joan Manel Serrat  publicà discos combinant la llengua Catalana i la llengua Castellana.  Aixì fou com desprès de 37 discos individuals, arribem a l'actualitat amb el disc anomenat “Hijo de la luz y de la sombra” publicat al 2010.  Fent un repàs per la seva discografia destaquen els següents discos: “ara que tinc vint anys”,  “Mediterráneo”, “fa vint anys que tinc vint anys”, “nadie es perfecto”. 

Joan Manel Serrat neix a la Clinica L'Aliança a Barcelona , fill  d' Ángeles, mestressa de casa, i de Josep, obrer. Viuen al carrer Poeta Cabanyes. Amb nomès tres anys en Joan comença a anar a l'escola a l'any 1946. Desprès estudià als Escolapis i a l'institut Milà i Fontanals. Als setze anys acaba el batxilleratl laboral i comença peritatge agrícola. Aquesta edat el seu pare li regala la seva primera guitarra. Amb uns companys de la mili, Jordi, Toni i Manuel, forma un conjunt integrat per dues guitarres, contrabaix i bateria.

Al 1965 participà en el programa “Radioscope” fou el trampolí perfecte per el seu salt a la fama musical, graciès a l'ajuda de Salvador Escamilla que recomanà al jove Joan Manel Serrat. Una petita discogràfica catalana anomenada “Edigsa” li dóna  el privilegi de participar en un dels seus discos.  Al 1966  grava un segon disc que obtè molt d'èxit i aixì començà la seva carrera musical. Al 1967 grava la canço  de matinada i Paraules d'amor, totes dues tenen un gran èxit arreu d'Espanya; son el número 1 a les llistes de discos més venuts, la qual cosa és el primer cop que passa amb una canço en català. Al mateix any el criden per actuar a moltes televisions Espanyoles. A l'any 1968 el criden per participar a Eurovisió pero es negà a causa de que no el deixaven actuar en Català. Els anys consecutius van estar carregats de fama i joia.Joan Manel Serrat deixà enmarcat el seu nom a milers de postèrs i marquesines, en Joan passaria a formar part d'una gran llista de Cantautors Catalans. Actualment encara  prolonga la seva carrera però ja no canta singularment sinò que ho fa participant en grups i a duetos.

La cançó explica l'història d'un home, que esta desolat perque ha perdut el seu pare, i comenta totes les adversitats que pateix el món actual. Critica el canvi del món actual, tant la societat, com la ideologia actual de les persones. El personatge que mostra la cançó es un personatge resignat, trist, desolat per les circumstàncies. La temàtica seria: Records d'infant, records cambiats.

El poema consta amb 11 estrofes amb nombre de versos irregulars i una tornada de quatre versos. Els versos no consten de regularitat mètrica.  La rima no es seguida però alguns versos rimen. Hi ha rima consonant entre “canta”/ “blanca”/ “rellisca”, “riu”/ “estiu”/ “viu”...etc.  I algunes rimes assonants entre “barb” i “pam” i entre “bosc” i “rebost”.

Utilitza un llenguatge poètic que no es veu en el títol sinó en el contingut dels versos.

Amb metàfores descriu la resignacío i  la desesperació  del personatge principal (en aquest cas el fill) com es el cas de “que el riu ja no es el riu” , “digueu-me que  li han fet al bosc que no hi ha arbres”/ “ pare deixeu de plorar que ens han declarat la guerra”.

Hi ha moltes critiques a la societat actual, algunes de les més rellevants s'amaguen sota les mètafores següents: “ pare que estan matant la terra” o “ pare del cel caurà sang, el vent ho canta plorant”.
He triat aquesta cançó perquè jo crec que conté un sentiment molt especial, a mi                    personalment m'agraden les cançons que t'arriben al cor i jo crec que aquesta cançó aquest requisit el compleix. Es una melodia lenta, però agradable per l'oida, sens dubte
 una cançó especial.  (José Cuomo)