ME SOBREN PARAULES

MA SOBREN PARAULES

Antònia Font és un grup de música mallorquí nascut el 1997, que es caracteritza per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses.
El nom del grup és aquest perquè al fet de ser un grup només d’homes els hi feia gràcia pasar-hi un nom de dona i amb la primera que van pensar va ser amb l’ Antònia Font que havia sigut una de les seves companyes universitàries.

El grup està format per cinc persones:                    

Jaume Manresa (teclats)                                                                                    Joan Miquel Oliver(composició,guitarres i veu)
Joan Roca (baix)
Pau Debon (veu)
Pere Debon (bateria)

Els Antònia Font han fet vuit discos: 

1999 Antònia Font 
2001 A Rússia 
2002 Alegria
2004 Taxi 
2006 Batiscafo Katiuscas 
2007 coser i cantar  
2011 Lamparetes
 2012 vosté és aquí.

COMENTARI: ME SOBREN PARAULES.

Aquesta cançó  tracta de la varietat de les paraules, de que a vegades en sobren, i de que avegades en falten; Que les paraules són lliures, gratis i totes tenen un significat, que totes són importants en una llengua.

L’autor també aprofita les paraules per descriure el que sent per una persona, encara que digui que li en falten per explicar-li.

També presenta en diferents punts subjectivitat dien les paraules lletges o les guapes, com nyu, que a mi em sembla una fantàstica paraula o com lapislàtzuli, i crec que amb aquesta paraula encerta que és `guapa´. 
Estic dacord amb l'actor que sobre i falten paraules, que a vegades et quedes en blan i te'n falten o que a vegades en falten ja sigui per descriure un sentiment  o un moment. Però no m'agrada el fet de que les paraules les diferenciï algunes per guapes i algunes per lletges, perquè vulguis o no, una paraula forma part de la llengua i és necessària. 

He triat aquesta cançó perquè desde el primer dia que la vaig sentir ja em va semblar peculiar, diferent i bonica, el fet de que el tema sigui tant obert per tothom, que tothom l'antengui i que inclús sigui fàcil de cantar i enganxi no té preu, i demostra la valentia dels Antònia i les ganes que tenen alhora de escriure i compondre una cancó.

Alhora de analitzar les figures retòriques de la cançó ens n'adonem que no n'hi ha gaires, però les que hi ha donen un ritme poètic, i fan més estètica la cançó.

Presenta paralelismes amb la repetició de: 
Me sobren paraules (agulla, fil de cosir, tisores, estufa),
me sobren paraules (vermut, patates, olives) 
o bé: paraules molt curtes (pi), paraules molt llargues (esternoclestmastoideu), paraules molt fàcils (mamà).
 També presenten les dues maneres de fer de la noia que estima amb una metàfora: 
"tenia ses dues cares de sa lluna.
una blanca i s'altra obscura".

Trobem tres asíndetons en la unificació de paraules com: 
"agulla, fil de cosir, tisores, estufa",
"vermut, patates, olives",
"cadàver, pitufo".

Tot i que la rima no es majoritària en la cançó, en podem trobar en algunes parts: -  -  -  -  -  -  - a - a - a - b - b - c -c - d - - d- - - -.
Les rimes a i d són consonants  mentres que les rimes b i c són asonants. 

En el video apreciem fotografies del grup ANTÒNIA FONT. En cap moment els podem veure cantar o tocar en directe. 

 

CONRAD