Joan Manel Serrat “La Lilí i l’Alí Babà”

 

L'Alí Babà, bon beduí, demanà a la Lilí la mà
i la Lilí me li va dir: "Demana-li a la mamà".

El beduí no va badar i va deduir: "M’he de mudar".
I l'endemà on viu la mamà de la Lilí va anar a dinar.

L’amanida li van donar. L’avi Manel la hi va amanir.
l’avi Manel, l’home, bon avi de l’al·ludia Lilí.

L'Alí Babà va dir: "Va, Lilí, du vi".
La Lilí li va dura vi bo de debò.

La mamà de Lilí, a l'Alí, un bidó de vi li va dar
i el beduí li va buidar el bidó de vi a la babalà.

Bé ho val a dir, al beduí li va anar bé el bidó de vi
i, embadalida, la mamà de la Lilí me li va dir:

"Bon beduí, mal bevedor, la líbido, l’heu de domar".
I l'Alí va dir: "La mini, la Lilí l’ha d'eliminar".

"Va, du vi, du vi", l'Alí bé li va dir,
"Du-li, du-li bo i no val a badar".

Oh, la la la, l'Alí Babà i la Lilí!
Oh, la la la, la Lilí i l'Alí Babà!

RESUM DE LA LLETRA

Alí home del desert li va demanar a la Lilí si es vol casar amb ell, i la Lilí li diu demana-li a la meva mare.

L’home del desert no badar i va creure oportú que s’havia de mudar i el dia següent a casa la Lilí va anar a dinar li van donar l’amanida i l’avi Manel li va amanir , l’avi Manel bon avi de d’al·ludida Lilí ,l’Alí li va demanar, que portes un bon vi ,i la Lilí li va dur, la mare de la promesa li va donar un bidó de vi i se’l va beure tot.
La mare de la novia li va dir que es calmes que estava massa excitat i ell va dir que la Lilí no podria portar mini falda.

FIGURES RETÒRIQUES

Tota la cançó es una Eufonia.

Hi ha polisíndeton “va” “li”.

Tota la cançó es una al·literació.

RIMA

 

Consonant

 

VERS

Alexandrí

 

 

 

 

ORIOL